Ací teniu les nostres lletres. Totes són pròpies, excepte "Pujar i guanyar" (Necesidad de Luchar), "El que diuen els arbres" (Feliu Ventura), "Cementiri de Sinera" (Salvador Espriu) i "Treiem els filats" (Víctor Jara). Sou lliures de copiar, modificar, millorar, interpretar i difondre totes les nostres.

Intro
De la curació i la poda,
tenim tots molt per parlar,
cultivar no és suficient,
hem d’aprendre a restaurar.

Netejar les branques mortes,
de la copa a les arrels,
i anar a les ferides
que tot arbre vol curar.



Vulgars, rutinàries i aborrides vides enllaunades Els patiments sempre els recorde, i poc a poc els sentiments sofreixen situacions, moments desagradables, rabietes no oblidades molt a dins del nostre cor. Cap sentiment és obligat, instints de ànimals que estimen, que podien odiar, la falsa amistat, no es mereix ni confiança, ni apretons de mans. Vivim en un mòn irreal, pots amagar tots els teus prejudicis i enlloc de dir has d’escoltar, pot ser ets sorprendràs, cada vegada. No sap res el que soroll fa, no sap res el que imita als altres, la vida és monstruositat si els humans no eixim de la caverna.
Gràcies per tot Sent mare, sent la dona que crea una família gran, cristiana i forta, una vida tranquil·la. Veure als teus fills créixer ha de ser meravellós, el somni és realitat a la tardor. Absolutament incondicional, pur, únic, viu i etern. No trobe les paraules, per això aquesta cançó, com sempre em passa, que faig tard a tot. Tinc molt a agrair-te, des del naixement, tota la teua paciència i el teu amor. Absolutament incondicional, pur, únic, viu i etern.
Obri el ulls, escolta els instints Sí que és cert que s'ha cremat tot en aquella muntanya, i no passe res molts pensaran, poc a poc veure als animals que abandonen els seus hàbitats, obligats a sucumbir fins l'exintició. I jo tinc por d'encertar veig que caminem cap a un holocaust molt gran digues... diu-me... tu que creus que tot ho controles... Que els estem fent als rius i als mars? Tu ja ho veuràs, tots ploraran...tots ploraran i ja serà massa tard... I la calor d'hivern, i la tristor dels camps, la pol·lució dels llacs. I la foscor del cel, aniquilació total, contaminació nuclear. Què esteu esperant a fer? Confieu en els Governs? Ells com sempre fugiran! I l'aire, les aigües, no deixeu que s'apaguen... els arbres! No hi haurà colors, ni cap tipus d'olors, ni animals, ni fruits, ni flors...
Per una educació divertida, científica i no competitiva Avui al matí ha segut com sempre, caminant junts en direcció al institut, anit vaig estudiar quaranta fulles que segur que l'any vinent oblide. L'educació autoritària, amb els seus premis i amb els seus castics, ha demostrat no ser efectiva, al promoure alienació i oblit. Per una educació, la d'en Ferrer i Guàrdia, quin llarg camí de lluita i de cultura, assassinat. Fica't en fila i obeeix las profes, que ho saben tot, que son savis les vuit hores, rutina dels xiquets tota la infància... han de ser riques persones al futur. Afectivitat sempre anul·lada, solidaritat, mai auto-practicada. El racisme i la violència, mai han segut casualitat. Per una educació, la d'en Ferrer i Guàrdia, quin llarg camí de lluita i de cultura, assassinat.
Cementiri de Sinera (Salvador Espriu) Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera, turons de pins i vinya, pols de rials. No estimo res més, excepte l'ombra viatgera d'un núvol. El lent record dels dies que són passats per sempre.
Mediocritat Gestos superficials, pul·lulant una volta més, pura inseguretat, cada vegada té més presència. Pot ser, un dia, la idea cobrarà vida. Ahir, amb roba, i demà a lo millor nueta. Sóc jo qui crec que sóc? Doncs, si jo sóc que crec que sóc… per què superficialitat? Avui el món és una passarel·la. Mediocritat.
El que diuen els arbres (Feliu Ventura) Em va agafar les mans i les posà en la terra i em cremà per un moment. "tu vens d'ací, no pots canviar això". Ell entenia tot el que deien els arbres, jo només sentia vent. Em va alçar contra el cel per a seure'm als muscles i esclatà la meua ment. "jo sóc d'ací, no puc canviar això". i vaig entendre tot el que deien els arbres on només sentia vent. Hem de fer més per a avançar més; si és sostenible es farà visible. Des del meu lloc fins el més remot; sembrar ací per a collir allí. Interpretar un altre repertori: salvar a pams el propi territori. Un nou model un nou poder per a fer més no renunciar a res. Hem de fer un esforç per a escoltar els arbres o només quedarà vent!
La teua presencia sempre quedarà Dient amb emoció que m'has donat molta vida i ara ja no és res aquesta cançó perquè arribat tard. Què injust que es tot açò, de sobte ja no estàs, jo sempre pensava que la joventut era el començament... Paraules de dolor, quan tu ja no ens escoltes, quan ja no pots veure què és de nosaltres ni veure'ns patir. Descansa en pau amic, hem aprés la lliçó, hem de dir-nos en cada moment de la vida que ens estimem. La vida és per als que lluiten, la vida és per als que somriuen, la vida és per als que creen i inventen idees que atrauen i volen cap a altres persones, que les comparteixen amb altres i aquestes amb altres i així creixen somnis enfortint desitjos de lluita, sentiments d'amor, experiències autèntiques que són exemples per a altres persones que no et coneixien però saben de tu pel teu caminar, i encara que la vida no siga eterna, la teua presència sempre quedarà.
Ara Amb ganes d-abraçar-te així, i fer-te meua tota la nit els sentiments que tens al cor són molt idèntics als que tinc jo. I embolicar-me al llit amb tots els teus llençols i embolicar-te al llit molt suau gaudint tots dos Jugant ací a ser xiquets fem nostres aquestos minuts avui, tu ets per mi, jo sóc per tu, solet em sent quan no et veig passar. i com a una cançó, tot té un començament però també un final disfruta ara i viu el moment. Mira’m als ulls i ja em diràs, que penses que puc dir amb serietat som febles quan coneixem l’amor l’escapatòria és el dolor avui ja doncs et vull besar i ja veurem que passara demà. Amb ganes d’abraçar-te avui i fer-te meua tota la nit.
Evolució còsmica La immensitat de la teua ànima és molt més gran que la Via Làctia l'aparició de la vida és purament un miracle accidental d'any rere any, rere milers de milions d'anys. L'eternitat de l'Espai-Temps va de la mà d'aquesta evolució cósmica. Vine a la platja una nit sense lluna i observa el cèl, admira la grandària a les estreles i la quantitat de sistemes planetaris, quàsars, nebuloses…, milions de galàxies tots donant voltes, moltes voltes, allunyant-se... No tindre cap respecte per la via pròpia o dels demés és un error de no donar-li un sentit a l'existència. La vida intel·ligent té la capacitat de la consciència que ens permet interpretar la realitat de l'Univers.
Per a sempre Quantes mirades han canviat la meua vida sense jo saber-ho? com podria imaginar que hi ha passions que duren per a sempre... Passen els anys i me’n recorde, encara sent els teus abraços, jo sé somniar i retrobar-te, tancant els ulls torne a estar amb tu. Perquè no es tracta d’oblidar, ni intentar sentir el que sent una pedra, és una qüestió natural, un amor mai s’oblida, si vas amar plenament. Pasen els anys i m’enrecorde, encara senc els teus abraços, jo sé somniar i retrobar-te, tancant els ulls torne a estar amb tu.
Memòria i internacionalisme N'hi han uns encarregats per a fer-ho desaparéixer, volen destruir la memòria i la veritat. Són aquestes coses del neofeixisme... el revisionisme que ens estan imposant... Ja ningú recorda aquella olor, les fosses dels morts - dels morts i dels no morts -, les files de la por i del silenci i si no t’adaptaves un tir i s'ha acabat Recordem Auschwitz i Mathausen i que mai s'oblide. Recordem Sri Lanka i Vietnam i prenguem partit. Van controlar els pobles, les ràdios, les escoles, van enviar missatges d'odi entre pobles, van començar ferint, van continuar matant, la gent va reaccionar i tot va començar. Entraren a les ciutats, robaren identitats, les vies dels trens portaven fins a la mort, al vagó la gent no podia creure... [...] era agonia i sang, era odi i sofriment. Recordem Kosovo i Mostar, i que mai ens torne. Recordem Iraq i Moçambic, i prenguem partit. Que no es perda la memòria! Que no es perden les identitats! Que no es perden els bons somnis! Que no es perden els bons ideals de la Humanitat!
La cançó de l’apàtrida Ara si vols escolta, perquè vull criticar, a unes lleis que són imperialistes, herència de saquejos i guerres del passat, avui conformen ‘les fronteres nacionals’ Un dels tabús que amaga aquesta societat, tractats i acords per divisions artificials, murs, formigó i reixes amb electricitat, per evitar que vinga gent de més enllà. El teu crim és buscar un món millor, escapant de la guerra o de l’explotació, el teu infern és el país que t’ha tocat. Entitats financeres i multinacionals, creen Lleis i guerres per damunt de tot Estat, comprant i especulant amb recursos naturals, i els Governs són les seues titelles. Si el moviment de plaques ens torna a juntar. no hauríem ja de tenir passaport global. vivint tots lliurement, creant un benestar per una humanitat unida sense murs. Tu no has triat el lloc on has nascut! El xovinisme no és racional! I la xenofòbia és creença ancestral!
Pujar i guanyar Sentiment absurd inculcat des del nostre naixement després a les escoles ens fan acréixer les ànsies de tenir el que altres tenen i arribar a ser com altres persones sense arribar a apreciar el que realment som. Els bons, els dolents, els rics; els pobres, els llestos, els ganduls. Intentant superar siga com siga als altres, intentant superar. Pujar, guanyar: ser més que els altres. Pujar, guanyar: són temps de competitivitat. Pujar, guanyar: ser més que els altres. Pujar, guanyar: són temps de competitivitat. I arribem a adults, i només pensem a tenir més que altres i si ho tenim, a sentir-nos superiors. Però el pitjor de tot és ser feliç de les mancances que altres persones pateixen.
Vergonya valencians, vergonya Tot açò que ara patim, diuen que vivim en pau, i li anomenen la democràcia. Jo veig sempre prohibicions, a tot arreu hi ha repressió i mai es realitzen referèndums. Un rei que ningú ha votat, grans despeses militars, mentre tanquen hospitals i escoles. La democràcia no és això, mai tenim la llibertat d’opinar als nostres barris. Cada dia hi han retalls en aquesta merda de societat és el preu de l’analfabetisme. Semenfotisme a tot arreu poca gent està lluitant per canviar i transformar-ho tot. Ja n’hi ha prou de passivitat, de silenciar i tolerar robatoris a les nostres vides. Alçat ja, cal actuar, recuperem la digitat com a poble mediterrani. Són tantes dècades de discriminació, política, lingüística, social i cultural, que ja estem abeats a no fer res. Si la teua actitud és lliure i resistent, diran que eres antisistema o radical perquè sempre voldràn que no canvie res.
D'allà d'on vinc Ara que ho recorde amb tranquilitat, si tornès ara al passat tornaria a ser i fer igual, d’allà on jo vinc, olor a mar, sense creure'm res, sense ser gens gran. Sempre amb mil dubtes i debilitats, que ningú em va ensenyar a deslligar. Des de Benafelí que ho sé, no ho he oblidat, i si algú m’ha vist crèixer és la lluna plena. Finalment depen de mi, l’aprenentatge és interior, sempre interior. He fet errors però he après, la meua calma és un fort abraç d’amic. Sempre amb mil dubtes i debilitats, que ningú em va ensenyar a deslligar.
Qüestiona-ho tot Acceptar cegament les experiències personals que altres persones t’han volgut contar és propi dels magufos i de qualsevol creient que viu la vida sense buscar l’evidència, pot ser avui et tocarà replantejar, treure la pols a la teua filosofia, per què has d’entendre que pot ser estaves enganyat, mai ho sabràs si no busques la veritat. Qüestiona-ho tot!!! El dogmatisme i la violència no t’ajudaràn, les religions són enemics de la raó, cal llegir molt, debatre, aprendre a qüestionar, no caure en els errors d’altres generacions, pensa per tu mateix, cultiva el teu cap, deixa la porta oberta si et fa falta oxígen, hem de combatre el pensament irracional que està insultant la inteligència humana. Qüestiona-ho tot!!!
Guerrer pacífic Viure una vida nomès per guanyar uns diners no té cap sentit, les propietats i els objectes que tens seran pols, al cap i a la fi, en aquesta societat de consum infinit, em perdut el nord, avui et jutjen pel que aparentes i no pel teu interior. Arrima’t més, per què mai he volgut jugar, no m’importa el pas del temps, ni el que els altres pensen de mi. Destrueix el ser, eixe orgull que et fa un esclau, eixa màscara de fang, que aufega els nostres cors de palla. No vull ser part dels teatres urbans que em tallen la creativitat, no crec en una política que fa que l’ordre és l’autoritat, sóc molt conscient que la vida és un viatge i tinc clar quin és el destí, avui i ara, aquest és el meu equip de futbol favorit Arrima’t més, per què jo no vull jugar, no m’importa el pas del temps, ni el que els altres pensen de mi. Destrueix el ser, eixe orgull que et fa un esclau, eixa màscara de fang, que aufega els nostres cors de palla.
Tu vals molt Sé que algo et passa, perquè avui no has saludat, algo estrany envolta el teu caminar, dis-me que puc fer jo i si t'abellix parlar, els amics estem per ajudar. Molt, tu vals molt. Coses del dia a dia, de vegades eixen mal, això es per què som èssers humans, no cal aufegarse, cal deixar passar un temps, per tornar-nos a sentir-nos bé. Molt, tu vals molt. Respectar els sentiments que de vegades tots tenim, escoltar els teus instints, i aprendre a acceptar-los, treure fora tota por que ens agobia per les nits, aprendre a dir que no en situacions determinades. No pergues el somriure.
Qui? Qui parlarà en nom dels llops? qui prendrà nota de l’agonitzar dels aiguamolls? qui cuidarà dels lledoners? qui escoltarà les cançonetes dels nostres insectes? pot ser ningú? pot ser ja no quedarà gent que estime la natura? l’èsser humà que destrueix la terra, es destrueix a sí mateix!!! Qui estimarà als rats penats? qui sentirà les dances de les orenetes? qui plorarà pels samarucs? qui gaudirà d’espais nets, lliures i salvatges? pot ser ningú? pot ser ja no quedarà gent que estime la natura? l’èsser humà que destrueix la terra, es destrueix a sí mateix!!!
Tenim molt a fer Fixat per on estàs avui, segurament siga un camí ben diferent al que pensaves fa uns anys per que amb el temps tots ens tornem més cridaners. La perfecció no la trobaràs, però és part de la motivació a seguir, per conquerir tot el que vols, són els teus somnis la millor raó de ser. Totes les accions a fer seràn més sonores, si ens unim avui, les revoltes als carrers, ens calen més mans, demostrem la força que tenim!!! I vas aprenent, i vas creixent, i amb els anys vas agafant més experiència, ens cal unitat, i més cohesió, sembrem arrels d’amor i de desobediència. Denúncia allò que et reprimeix, aquelles coses que et fan sentir menut perquè aquest món és per tu i per mi, que les pasions i emocions ens fajen lliures. Tenim molt a fer. Sigues fort, tenim molt a fer.
Acceptació i trascendència Escapant del meu cos vull imaginar lo gran que és tot, l’existència que porte dins del meu cap s'ennubolarà, les vesprades, les nits i els matinars en la meua consciència, “despareixeran com llàgrimes en mig de la pluja”... I aixó és tot, aixó quedarà. El meu món s’esfumarà. L’horitzo deixarà d'existir per primer volta, el meu cor deixarà d’impulsar la meua sang, finalment ja podré descansar, dormiré dins la terra, vull tornar-li la meua energia, la que ella em va donar. I aixó és tot, aixó quedarà. El meu món s’esfumarà. Trascendència és poder escoltar les sàvies paraules, no tinc cap por de no ser ni estar, cal morir per a viure, vine amb mi i agafa’m les mans, sentim que estem vius junts fem la vida com una cançó amb un final dolç.
Un món de mentides Sempre pensava que el paper guanyaria a la pedra, sempre pensava que el jovent heredarà el futur, sempre pensava que la pau és més que una paraula, sempre pensava que els cristians seguien a Jesús. Sempre pensava que els esclaus avui no existirien, sempre pensava que l’amor guanyaria als diners. sempre pensava que les Lleis protegien als pobres, sempre pensava que avui seria un món millor. I no és veritat, jo m’equivocava a un món de mentides jo vaig obrir els ulls tard.
El Rodamón Patint sempre el mateix camí difícil cap amunt, que sempre t'impedix anar i tornar, sembla fàcil avançar quan no et calen rodes, i sembla fàcil treballar. Rodamón, forçant els muscles i el teu cor, torna a casa abans que sigue fosc Ets com un nàufrag a una societat que et fa invisible, el teu error és no poder caminar, mil obstacles, mil barreres que sempre ens separen que nomès tu patiràs. Rodamón, forçant els muscles i el teu cor, torna a casa abans que sigue fosc No puc entendre a qui mira cap a un altre costat. Mai he comprés com hi han persones que no t'ajudaran. Aquesta societat no ensenya a sentir ni a respectar. Volem camins accesibles per a totes les etats.
Bombes de dispersió contra cors anònims Avui m'alce del llit i veig que torna a començar, un dia més i sempre més batalles, els mateixos crims sempre perpetuats la resistència armada és l'única eixida. Tots els diaris, emisores i televisors, ens repeteixen cada dia una ciència-ficció, que no és veritat, amic, creu-me, és una invasió sense complexes. Ho vaig veure, amb els meus propis ulls, vaig comprobar com hi ha gent sense drets, per creuar els murs sionistes que no existien ara fa uns quants anys. Israel és Estat fallit que hem d'abolir, el seu excèrcit és culpable de genocidi, en canvi els palestins, sense armada, sense excèrcit, empresonats, abandonats.... Altercats diaris que mai podran aturar la voluntat d'un poble que vol viure en llibertat, palestina vencerà!!!, què es pensen??? El cor d'un poble no s'atura amb bombes. Ho vaig veure, amb els meus propis ulls, vaig comprobar com hi ha gent sense por, combatint el imperialisme, pressó, exclusió, tortura o mort.
La nana dels somnis fantàstics I ara ja t’has de gitar, el teu dia s’acaba ja, ara és l'hora de descansar i anar a somniar. No et caldrà imaginar, els teus somnis seràn molt reals, podràs tindre un avió i volar, volar i volar… Passejar per muntanyes multicolors, en vaixells de paper per oceans de flors, tindràs superpoders, ni veuràs cap limitació. Seràs com un superheroi. Fica’t dins del llançol, tapa’t bé o et refredaràs, Els teus ulls es tancaran a poc a poc. No te n’adonaràs però ràpidament dormiràs, I la història superfantàstica començarà. Somnia ja.
Treiem els filats (versió de Víctor Jara) Jo us dic avui companys, si ho haveu pensat abans, que si aquestes mans són nostres és nostre el que ens donaran. Jo us dic avui companys, que ho torneu a repensar, que aquesta és la nostra terra i no de qui té els diners. Treiem els filats, treiem els filats, que la terra és meua, és teua i d'aquell, de Pere i Maria, de Pau i Josep. Treiem els filats, treiem els filats, que la terra és meua, és teua i d'aquell, de Jordi i Mirella, de l'Anna i Vicent. Si algú es sent molest, amb aquest, el meu cantar, jo us dic que és un botifler! o un lladre d'este país! Treiem els filats, treiem els filats, que la terra és meua, és teua i d'aquell, de Pere i Maria, de Pau i Josep. Treiem els filats, treiem els filats, que la terra és meua, és teua i d'aquell, de Jordi i Mirella, de l'Anna i Vicent.
No presons (Noli Me Tangere) I la llum no apareix com es i la foscor podria quebrar la ment, el silenci lluita contra el meu intent de cridar ..Per que soc prisoner? S’amaguen sacrificis justificats per persones, disimulats amb sentènciesultimats en la ment d’una persona com jo .Cride al vent contra les pressons, sé que no estic perdent el temps ,fóra d’ací! ja me tens a mi!S’amaguen sacrificis justificats per person es, disimulats amb sentènciesultimats en la ment d’una persona com j Maldic el nom de qui em va jutjar! La pressó no és solució.
Als herois anònims Portem molts segles actuant fort clandestinament Lluitant ben camuflats i amagats del gran poder, la unió dels combatents fa poc ens va reunir ací Per traslladar-nos que ja és l’hora d’encendre les torxes. Ha arribat l’hora de passar la flama als carrers, Eixiu del bosc i ajunteu-vos amb la vostra gent, Ompliu els pobles, places i tots els centres socials, Avui és el dia de la nostra col·lectivitat !!!! La sang d’heroi no enten de rendicions ni baixades de cap pel nostre honor. La sang d’heroi dis-ho ben fort company: tenim un nou món dins del nostre cor Traiem filats i cridem alt que Terra i Llibertat És el que cal al poble, terra endins i mar enllà La lluita per l’autogestió fa temps vam heretar Encara quedem indis i ho anem a demostrar!!!!
Fem poble junts Amic, company, si estimes a aquesta terra, treiem el sol dins la foscor, il·lumiem dins casa nostra. Que ningú parle per nosaltres, que mai torne cap dictador per solidaritat amb els pobles del món, tu tens molt a dir, fem poble junts. Amiga, companya, hem de sembrar bona consciència avui per mi, demà per tu,sempre amb Solidaritat, Que mai es perda la memòria,que ningú ens diga com pensar per solidaritat amb els pobles del món, tu tens molt a dir, fem poble junts.